LA FILLA DEL MAR - VALORACIONS

“La filla del mar” és una obra on trobem els elements essencials que requereix un drama: en primer lloc una protagonista, l’Àgata, una noia innocent, sense malícia, que és manipulada descaradament per la Mariona, la seva mig germana, Enmig de les dues, trobem un home faldiller, guapo i ric, en Pere Màrtir, que du una vida despreocupada, festejant  les noies de la comarca. Si sobre aquesta base afegim un entorn inculte i xafarder, capitanejat per una ex-amant ressentida del Pere Màrtir, que maquina la seva destrucció, ja tenim ingredients suficients per crear una obra on el clima de tensió va creixent, per acabar en un esclat de dramatisme.

Cal ressaltar que, el retrat dels personatges no ofereix subtileses, sinó que respon a uns cànons socials clarament delimitats: la Catarina, l’amant despitada, és una dona venjativa i perversa; la Mariona, la pubilla rica, és per damunt de tot, egoista i calculadora; l’Àgata, la noia mig salvatge, menystinguda per tothom per ser diferent, representa la puresa de sentiments; és un ser primari amb reaccions primàries. S’enamora apassionadament d’en Pere Màrtir però és capaç de matar-lo quan se sent traïda. I per fi, la causa d’aquest terrabastall, el Pere Màrtir, és un home que contrasta amb la gent humil del poble; ell ha viatjat, és atractiu, té diners i sap gaudir de la vida i de les dones, que el veuen com un trofeu dessitjat. Per ell tan sols són un entreteniment i  en cap ha trobat el veritable amor. Quan finalment el troba, en braços d'una enamorada Àgata, el destí li juga una mala passada i tot el desenllaç es precipita. Val a dir que el Pere Màrtir té un esperit molt més noble i sincer que la resta de vilatans. El poble actua de manera implacable; la seva deshumanització, embrutits per la força que proporciona actuar en grup, és d'una crueltat que esparvera.

Conclusió: Guimerà ha construït una obra realista i dura, amb un llenguatge  sense poesia, on el diferent no troba el seu lloc. Amb una visió molt pessimista, fa una crítica esmolada de les conductes humanes; ens ve a dir que, en un món intrínsecament pervers, on les persones de cor noble són excepció, no es pot esperar res de bo. En conjunt, ens mostra una societat inculta, tancada, dedicada al xafardeig i a furgar en la vida dels altres, sense cap mena de pietat. 

LA FILLA DEL MAR

En el teatre tota situació dramàtica mereix ser considerada, i així, després de submergir-nos dins un drama medieval d'en Shakespeare, on nobles i guerrers lluiten pel poder, hem passat a un altre, d'ambient social molt diferent, més proper geogràficament, d’un autor nostrat: Àngel Guimerà.

No insistiré en la biografia d’aquest dramaturg que ja vaig comentar al seu dia en el blog Autors imprescindibles (1) però cal remarcar que “La filla del mar” forma part de l’etapa d’obres més notables del dramaturg:
“Mar i cel “, “Maria Rosa”, “Terra baixa” i aquesta “Filla del mar” van ser molt populars en la seva època a casa nostra i èxits a nivell mundial. Són obres que encara es representen ara.
Àngel Guimerà significà un abans i un després dins el teatre català i va ser una de les grans figures de la nostra cultura anterior a 1939. No oblidem que Guimerà fou també un home molt respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu compromís amb la pàtria i la llengua. Seva és la lletra de la "Santa Espina", la sardana prohibida en temps del dictador i amb això no cal afegir res més.

"La filla del mar", representada al
Teatre Nacional.

Cultivà una dramatúrgia romàntica i realista que basava la seva força en la relació sentimental i apassionada dels protagonistes, creant personatges que han resultat tipus emblemàtics de la literatura catalana moderna:  Saïd, Maria Rosa, Manelic i la mateixa Àgata, la protagonista de l’obra que analitzem ara, “La filla del mar”.

L'argument ens retrata la vida en un poblet de la costa catalana, on una societat primària, molt tancada en sí mateixa, ens retorna a una temàtica recurrent ja en altres obres de Guimerà: l'existència de la persona que és considerada diferent, i per tant, rebutjada per la majoria. Val a dir que, en certa manera, ens parla d'alguna problemàtica interior de l'autor, arribat a Catalunya des d'una altra terra.
La peça es va estrenarr el 6 d'abril de 1900, al teatre Romea, seu de les estrenes importants al nostre país.

Quan acabem la lectura, serà interessant recollir les idees i pensaments que ens suggereix l'obra, per tal de fer una valoració general conjunta.


(1) Clicant Autors imprescindibles sortirà la biografia d'Àngel Guimerà.