QUÈ ÉS EL TEATRE?

La pregunta de la professora ens va agafar desprevingudes. Jo mai m'ho havia plantejat en un sentit tan general, però vaig pensar que era una manera bàsica de començar l’assignatura sobre “Lectures de Teatre” que aquella tarda encetàvem, amb la Marga Furró.

-Què és el Teatre? -va repetir la professora. -És un art, o bé penseu que és un espectacle...  o potser que és una forma de literatura?
Amb aquestes qüestions afegides per orientar una mica el nostre desconcert, l’olla va començar a bullir i cadascú hi anava ficant ingredients: Sí,- vam dir- és un art; però també podríem dir que és un espectacle -vam afegir- ... clar que la base és la literatura -opinàvem alguns- ...però també pot incloure música, o pot haver-hi només gesticulació, mímica... -insinuaven uns altres.

Teatre en l'antiga Grècia

Reflexionàvem sobre el tema de forma bastant desordenada, barrejant conceptes per mirar de definir el sentit de la paraula Teatre i al final ho vam resumir, ajudades per la Marga, afirmant que, fonamentalment, el Teatre és allò que comparteixen uns actors i un públic, en un mateix espai, durant un temps concret. Vàrem incidir sobretot, en la importància de tractar-se d`un fet representat en directe, ja que és això precisament el que li confereix un caràcter especial. En quan al mèrit artístic, sabem que des de l’antiguitat, el Teatre ha format part important del conjunt d’expressions considerades Art. Si aquesta expressió artística és bona o no depén de molts factors, però ja és material opinable, difícil de mesurar.
Centrats en el que entenem genèricament per Teatre, vàrem ressaltar la gran importància del text,  com també dels personatges, del treball dels actors, de l’escenografia, de la direcció, etc, per tal que la representació resulti reeixida.

Tot plegat ens conduí fins “L’HOSTAL DE LA GLÒRIA”, el text triat per la Marga per llegir a la classe, una de les millors obres del repertori català, escrita en vers per Josep M. de Sagarra.

Vaig veure aquesta obra fa molts anys (imagineu, jo era una nena), representada per un grup de teatre aficionat de Gràcia del qual érem socis. Val a dir que quan s'hi programava una obra de renom en català, el local s’omplia de gom a gom, s’hi triava els millors actors, i l’escenografia era més acurada que mai. Amb tot això, al final de la representació els aplaudiments del públic eren fervorosos i tothom sortia satisfet. Jo no hi entenia perquè era molt petita, però ja em vaig adonar que aquella obra en vers, tan ben escrita, tenia un aire que la feia diferent d'altres que havia vist abans. Per això encara la recordo. Ara que hem fet algunes lectures en la classe, puc assaborir amb més coneixements, la bellesa d’un text ple d’inspiració i riquesa. En cada lectura pausada, anem descobrint aspectes nous de l’argument i dels personatges; aspectes que en una visió apressada potser no arribaríem a copsar.

De moment hem llegit tot el primer acte i l'obra promet; la Marga ens fa participar activament i estic segura que, a mesura que analitzem aquest i altres textos del nostre teatre, anirem gaudint de la grandesa d’aquest Art.